top of page
NÚR SERRA
Bloc
Ajuda a entrar i emfatitzar amb el món creat en la ficció.
Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant
Càmara objectiva
Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge tenim el que s’anomena càmera subjectiva.
Acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.
Càmara mòvil
La càmara es troba quieta (immobil) sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
Càmara fixa
La càmara es troba en moviment (mòvil).
Hi ha 3 tipus:
Travelling
Panoràmica
Moviment lliure
​
Càmara mòvil
Càmara mòvil
És un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
Travelling
És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
Panoràmica
És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
Moviment lliure
És la part de realitat que observem a través del visor de la càmera i que limita allò que l’espectador veurà.
Quan mirem una pel·lícula el director decideix per nosaltres i som obligats a posar-nos únicament en el lloc que el director ha decidit.
Enquadrament
És el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat).
Depenent l’alçada en la que enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.
Angle d' enquadrament
És el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat).
Depenent l’alçada en la que enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.
Angle normal
L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens.
Angle picat
L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Provoca: magnificació del
personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.
Angle contrapicat
És aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.
Angle zenital
Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla.
La tria d’un tipus de pla no és només una qüestió estètica; depèn molt de la càrrega de significat que volem afegir a la imatge.
És aquell pla en què es veu la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita
Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.
Unicament se li veu el tors, el cap, els braços i les cuixes.
Pla
Pla general
Pla americà
Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.
S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.
S'usa per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge.
Pla mig
Primer pla
Pla detall
És tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.
És tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants…
La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents.
Camp
Fora de camp
Profunditat de camp
Generalment, tant al cinema com a la televisió les escenes es construeixen combinant diferents plans. D’aquesta combinació de plans en diem muntatge.
Muntatge
El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions.
El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.
Muntatge dialèctic
Muntatge altern
En el muntatge paral•lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.
El pla seqüència és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans.
Muntatge paral·lel
Pla seqüencia
Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge.
Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col•locant el focus de llum a sobre de l’objecte.
Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament
La llum d’interior molt baixa transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.
Direcció de la llum
Qualitat de la llum
bottom of page